diumenge, 26 de febrer de 2012

Caminem per la vida

La nostra vida és un gran camí amb moltes bifurcacions, senders curiosos, atractius i alhora perillosos, vies insegures que poden esdevenir llum. Un camí ple de decisions, d'encerts, d'errors, i on passen moltes coses sobre les quals no podem actuar, però que si que ens poden afectar a nosaltres sense el nostre consentiment previ. I l'únic que podem fer és caminar. 

Caminem sense saber on estem anant. Caminem mirant endavant, mirant enrere, caminem amb els ulls tancats. Prudents o agosarats. Caminem sense saber si ens dirigim cap a l'horitzó somiat, si anem cap a la foscor perpètua o si la propera passa ens farà davallar per un precipici. Caminem pensant en els errors del passat, pensant en aquella oferta de feina, en aquell viatge que vam rebutjar de fer, en aquella relació que no va funcionar o, simplement, en aquelles persones i situacions que ens han decebut o fet mal. Caminem pensant en aquelles coses bones que ens ha donat la vida. Pensem en la família, en els amics que tenim ara, que teníem abans, aquells que hem perdut, o que han estat al nostre costat tota la vida. I pensant, i caminant, dubtem sobre la ruta que hem de seguir, prenem decisions seguint el nostre instint, o això creiem, ja que cada decisió, cada nova passa que fem està influenciada pel nostre passat, per les passes que anteriorment hem anat fent. Cada passa que fem a la vida queda marcada al terra, encara que ens sembli que algunes han esdevingut pols, la seva silueta segueix allà, una silueta que ens recorda bonança o dolor, que ens entendreix o que ens fa més forts, que ens anima a intentar nous reptes, a submergir-nos en nous projectes, a tornar a somiar.

El camí que anem recorrent ens marca, ens defineix. Cada nou sender que decidim prendre, cada tram de camí que coincideix amb el d'algú altre, cada moment que ens parem a descansar, que arranquem a córrer, o que intentem tornar enrere, cada brisa que notem a la cara, soroll que escoltem, cada persona que coneixem. Un perpelleig pot canviar-ho tot, un arbre al mig del camí, una bonica flor o la dolça cançó d'un ocell. Caminem, desorientats, per la vida, sense saber que hem de buscar la bellesa de cada dia pel sol fet de seguir caminant, sense saber que ens seguirem equivocant per més que intentem evitar-ho, però que també l'encertarem, també vindran coses bones en els moments més inesperats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada