Abans
d'ahir vaig fer el pas i dos dies després estic preparat per
explicar-ho. Després d'uns dos anys de relació vaig decidir deixar-la.
No va ser una decisió fàcil, tot i que he de reconèixer que ja feia
força dies que em rondava pel cap, perquè no era capaç de donar-me el
que jo volia. Estic segur que ara entrarem en aquell moment que, encara
que un dels dos ho té clar (jo en aquest cas), ella seguirà
assetjant-me, trucant-me, enviant-me missatges, intentant que m'ho
repensi, que em quedi amb ella. No vull ni sentir com s'arrossega per
telèfon oferint-me desesperadament tot allò que em pot donar, clamant al
cel que no marxi del seu costat. Res hi ha a fer ja, s'ha acabat. Mai
sabem on ens portarà la vida, i qui sap si mai els nostres camins es
tornaran a creuar.
També
em sento preparat per dir obertament sense cap vergonya que no només he
pres aquesta decisió, sinó que he decidit tornar amb una vella coneguda
amb qui he flirtejat els últims dies, i amb qui ja vaig estar fa alguns
anys enrere. Ella, sorprenentment, m'ha rebut amb els braços oberts
sense cap mena de ressentiment després que jo, un dia fa temps,
l'abandonés, i tot i saber que torno amb ella per diners i per motius
materialistes, digueu-me superficial i insensible però no vull enganyar
ningú. Em sembla que pot funcionar, val la pena intentar-ho, mirar
endavant i iniciar aquesta nova relació, malgrat sé que es tracta d'una
relació que segur que em passarà factura, si més no cada mes durant
divuit mesos. Abans d'ahir vaig decidir canviar de companyia de
telefonia mòbil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada