diumenge, 26 de febrer de 2012

Somnis en la boira

Obro els ulls i em torno a trobar amb el paisatge que tants cops m'acompanya i m'ofega. Sense saber què fer, camino indecís per un mar de boira en el qual encara no he après a nedar. Com sempre que la boira m'envaeix, cada passa és inútil i em porta a un lloc idèntic a l'anterior, cada passa té el mateix resultat, seguir perdut en aquest ambient borrós i on tot es veu difuminat. Els colors de la natura, les ànimes que em passen a prop i els sorolls que sento em semblen avorrits, llunyans i no aconsegueixen despertar la meva mirada cansada. Estic sol, atrapat i amb ganes de trobar la sortida. Veig el sol, però la boira es menja tota la seva llum, i el bonic blau del cel és tan sols un record. 

M'estiro i tanco els ulls per perdre de vista aquest món que no m'agrada.

Foscor.

Somio un sol radiant, un cel blau i rialles d'alegria. Somio la teva mirada, el teu somriure i el gust dels teus llavis dolços. Somio un lloc on sentir-me viu, còmode i tranquil, on llevar-me al matí satisfet del dia anterior i amb ganes del següent. Somio el meu món sense dubtes, tristesa ni dolor. Somio una vida de somni, somio aventures i felicitat.

Respiro profundament, relaxat i sense por.

Obro els ulls, la boira s'ha esvaït i m'adono que tot allò que he somiat era just al meu davant.

Somric, i segueixo caminant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada